Després de
Trilogia de Nova York, al Club de Lectura de Vallfogona hem continuat amb una altra novel·la policíaca, però aquest cop més clàssica i que no se surt dels cànons del gènere:
El guardià invisible, de Dolores Rodondo, la primera novel·la de la Trilogia del Baztán amb què aquesta escriptora navarresa va entrar amb força en el món editorial l'any 2013.
El guardià invisible ha agradat, en general. Durant la trobada alguns lectors del club van valorar molt positivament la barreja entre mitologia i investigació policial, i la gran dosi d'informació de què fa gala l'autora tant en les llegendes basco-navarreses com de les tècniques forenses. Dolores Rendondo crea una atmosfera de misteri al voltant de l'aparició de noies assassinades en la vall de Batzán, amb l'ombra de la bruixeria i d'una criatura llegendària, el Basajaun, planant sobre el boscos de la vall.
Seguint fil pel randa els cànons del gènere, la investigadora del cas, Amaia Salazar, inspectora de la policia foral navarresa, no només s'enfronta a un misteriós assassí en sèrie sinó que també ha de resoldre un intens conflicte interior, en el qual anem aprofundint a mesura que avança la novel·la, i que té a veure amb el seu retorn a Elizondo, el poble de la vall en què va crèixer marcada per una tormentosa relació amb la seva mare. De fet, el tema de la maternitat i la inocència perduda (una de les primeres coses que sabem d'Amaia i la seva parella, un artista nordamericà aficat a Navarra i que de tant perfecte sembla irreal, volen tenir un fill però ella en el fons no n'està convençuda) ens acompanya al llarg de la investigació de noies assassinades just en moment que feien la transició de la infància cap a la vida adulta.
Els personatges (alguns lectors del club van assenyalar que potser n'hi ha massa, amb un ample univers familiar de la inspectora que fa que ens podem perdre en els primers capítols) ens han resultat creïbles i en general ben treballats, i la majoria de lectors hem hagut de confessar que no vam donar amb l'assassí fins que ja quedaven poques pàgines per enllestir la lectura: un mèrit del 'autora, que durant la trama ens ha anat posant algunes pistes reals i d'altres d'equívoques, i fals sospitosos que, com a tota bona novel·la policíaca, manenten la incògnita fins al final.
El paper de la mitologia i l'esoterisme és l'altra gran tema destacat d'
El guardià invisble. En alguns moments la novel·la frega el realisme màgic. La tia de la inspectora Amaia és tarotista i això va animar molt la sessió del club: una de les lectores va portar les seves pròpies cartes del Tarot, cosa que ens va fer passar una molt bona estona i va acabar de crear el clima adequat per parlar d'una novel·la plena d'ombres al bosc, misteris que suren per la boira de la vall de Batzán, i diverses incògnites que apunten ja cap a les altres novel·les de la trilogia, com un grapat d'ossos trobats a la muntanya, o la futura, o no, maternitat de la inspectora Amaia Salazar, un personatge nascut per aguantar més d'una sola novel·la.
La propera novel·la del club de lectura és
Wonder, de R.J. Palacio: la història de l'August, un nen de 10 anys afectat per una malaltia congènita que converteix el seu rostre en objecte d'espant i burles dels altrse nens i que ha de fer front al seu primer curs escolar. La sessió serà el 3 de febrer, a les 20h a l'Ajuntament de Vallfogona. Com sempre, hi esteu convidats!
Per desenvolupar el seu projecte narratiu Jaume Cabré ha optat per escriure una novel·la total i sense concessions, ambiciosa i, alhora, engrescadora. Una veritable catedral narrativa. Amb un centenar llarg de personatges, un miler de pàgines i un argument que s’endinsa en el pou del temps fins a mitjans del segle XIV -un judici de la Inquisició contra un jueu de Girona- i que s’acaba en l’època actual. Al llarg d’aquest extens arc temporal el lector s’anirà trobant amb un repertori molt complet de les diverses tipologies del Mal -la intolerància, el fanatisme, el totalitarisme, la cobdícia, la crueltat, la hipocresia, l’enveja...- i, sobretot, de les maneres com el Mal ha estat posat a la pràctica de manera institucionalitzada al llarg de la Història. Més concretament en determinades maneres d’actuar de l’Església, en determinades maneres d’actuar de l’Islam, en la Inquisició i, per antonomàsia, en el nazisme.
