La pell freda, d'Albert Sánchez Piñol

Hem començat l'activitat del club de lectura amb La pell freda d'Albert Sánchez Piñol. La lectura no ens ha deixat indiferents. Ha provocat comentaris i idees ben interessants. Cal dir també que no hi ha hagut unanimitat: a molts els ha agradat i fins i tot entusiasmat, però en algun cas el llibre no ha seduït gens, o bé no ha estat fins ben entrada la novel·la que no ha aconseguit atrapar el lector, tot i que llavors el porta amb avidesa fins al final de les aventures de l'irlandès Kollage en aquella illa perduda a l'oceà, habitada pel brutal Battis Kafó i per uns éssers misteriosos. La manera com l'autor tanca la trama, de manera circular, també ha estat qüestionada en alguns comentaris.  

El tema de la novel·la és la por: portat a una situació extrema, quina mena de sentiments són capaços de sentir els éssers humans, des de la desesparança, el terror i l'odi, fins a la lúxuria i la tendresa; i una certa visió pessimista de l'home davant dels "altres", deshumanitzats enfront d'una suposada "civilització" carregada de violència i egoïsme. El protagonista evoluciona durant la novel·la, però el trajecte final d'aquesta evolució no deixa de tenir un punt descoratjador i pessimista, ple de significat però alhora poc amable.

En general el llenguatge de la novel·la ens ha agradat, és àgil i planer, amb una narrativa que, després d'unes primeres pàgines on el plantejament de la història porta en narrador a filosofar, atrapa de seguida que l'acció començar a desenvolupar-se. Alguns lectors han trobat que el ritme es trencava amb els episodis de violència, quan la narració, en format de diari i per a alguns amb una certa mono tonia, se centra en els episodis de violència i supervivència, deixant de banda l'evolució psicològica del protagonista. Però en general tots han estat seduïts per la història de supervivència i descoberta que viu el protagonista.

Els valors més forts de la novel·la, que va ser un gran èxit editorial i una de les obres en català més traduïdes, són el retrat dels sentiments humans en una situació extrema, una trama que enganxa tant per la supervivència del protagonista com per l'estrany triangle que s'estableix entre un dels éssers fantàstics i els dos humans de l'illa, i les reflexions que provoca sobre la naturalesa humana. No hem estat capaços d'etiquetar-la en cap gènere concret: no és ben bé ciència ficció, no és ben bé fantasia, no és ben bé una novel·la d'aventures... és totes aquestes coses, i alhora cap d'elles, en una trama aparentment llunyana però serveix per retratar sense concessions l'interior de l'ésser humà.

El proper llibre serà la Trilogia de Nova York, de Paul Auster. Concretament, el relat "La ciutat de vidre". El 9 de desembre en parlarem.