Trilogia de Nova York, de Paul Auster

L'autor d'aquest llibre és l'escriptor nord-americà, Paul Auster, nascut a Newark, New Jersey, a l'any 1947. Fill d'una família jueva de classe mitjana, va començar la seva afició per escriure ben aviat, a l'edat de dotze anys. Paul Auster és per excel·lència l'escriptor de l'atzar i de la contingència i que no creu en les casualitats. Poeta, novel·lista i guionista. Després de publicar una novel·la policíaca amb pseudònim de Paul Benjamin (Bala Falsa) escriu La invenció de la solitud (1982), inici del seu èxit literari. Però no fou fins a la publicació de Trilogia de Nova York (1985-1986), que gaudí de reconeixement internacional.

Trilogia de Nova York, és una novel·la de detectius que consta de tres històries: La ciutat de vidre, Fantasmes i L'habitació tancada.

El dia 9 de desembre, comentarem entre tots la primera d'elles.

La ciutat de vidre.

Qui som? Quantes persones poden ser una mateixa? Quin és el nostre veritable jo? Aquesta podria ser la trama del nostre protagonista Quinn.
Quinn un escriptor de novel·les de detectius i amb un pesudònim d'autor de Willian Wilson. El protagonista adopta en els seus llibres el personatge seu creat del detectiu Work, la seva veu interior i company de solitud. Quinn, després d'una trucada misteriosa i insistent, en que pregunten pels serveis d'un detectiu anomenat Paul Auster, acaba acceptant, actuant com ho faria el seu personatge i també detectiu, Work. Una història d'efecte mirall, en que el perseguidor no es pot diferenciar a vegades del perseguit.
Les persones ens omplim dia a dia del món exterior, omplint així el nostre interior finas al punt d'inundar-lo i confondre'l.  Adoptar personatges buits i amb noms sense contingut i, per tant, sense pensament, ni interior, ajuda a poder estar en un món només superficial. Quinn ho feia. Ciutat de vidre és una història de detectius on el que realment es busca és el real jo interior.

La pell freda, d'Albert Sánchez Piñol

Hem començat l'activitat del club de lectura amb La pell freda d'Albert Sánchez Piñol. La lectura no ens ha deixat indiferents. Ha provocat comentaris i idees ben interessants. Cal dir també que no hi ha hagut unanimitat: a molts els ha agradat i fins i tot entusiasmat, però en algun cas el llibre no ha seduït gens, o bé no ha estat fins ben entrada la novel·la que no ha aconseguit atrapar el lector, tot i que llavors el porta amb avidesa fins al final de les aventures de l'irlandès Kollage en aquella illa perduda a l'oceà, habitada pel brutal Battis Kafó i per uns éssers misteriosos. La manera com l'autor tanca la trama, de manera circular, també ha estat qüestionada en alguns comentaris.  

El tema de la novel·la és la por: portat a una situació extrema, quina mena de sentiments són capaços de sentir els éssers humans, des de la desesparança, el terror i l'odi, fins a la lúxuria i la tendresa; i una certa visió pessimista de l'home davant dels "altres", deshumanitzats enfront d'una suposada "civilització" carregada de violència i egoïsme. El protagonista evoluciona durant la novel·la, però el trajecte final d'aquesta evolució no deixa de tenir un punt descoratjador i pessimista, ple de significat però alhora poc amable.

En general el llenguatge de la novel·la ens ha agradat, és àgil i planer, amb una narrativa que, després d'unes primeres pàgines on el plantejament de la història porta en narrador a filosofar, atrapa de seguida que l'acció començar a desenvolupar-se. Alguns lectors han trobat que el ritme es trencava amb els episodis de violència, quan la narració, en format de diari i per a alguns amb una certa mono tonia, se centra en els episodis de violència i supervivència, deixant de banda l'evolució psicològica del protagonista. Però en general tots han estat seduïts per la història de supervivència i descoberta que viu el protagonista.

Els valors més forts de la novel·la, que va ser un gran èxit editorial i una de les obres en català més traduïdes, són el retrat dels sentiments humans en una situació extrema, una trama que enganxa tant per la supervivència del protagonista com per l'estrany triangle que s'estableix entre un dels éssers fantàstics i els dos humans de l'illa, i les reflexions que provoca sobre la naturalesa humana. No hem estat capaços d'etiquetar-la en cap gènere concret: no és ben bé ciència ficció, no és ben bé fantasia, no és ben bé una novel·la d'aventures... és totes aquestes coses, i alhora cap d'elles, en una trama aparentment llunyana però serveix per retratar sense concessions l'interior de l'ésser humà.

El proper llibre serà la Trilogia de Nova York, de Paul Auster. Concretament, el relat "La ciutat de vidre". El 9 de desembre en parlarem.

Hola, bon dia. Em sap greu però el dimecres no hi podré ser.
Referent al llibre a mi no m'ha desagradat, només esperava un final diferent. De totes maneres m'ha fet reflexionar sobre el canvi de conducta humana davant les situacions extremes i la solitud.
Ja llegiré els vostres comentaris.
La  meva proposta pel proper llibre és "Pedra de Tartera " de Maria Barbal. Es curt i molt intens.

Que vagi molt be la trobada.