L'autor d'aquest llibre és l'escriptor nord-americà, Paul Auster, nascut a Newark, New Jersey, a l'any 1947. Fill d'una família jueva de classe mitjana, va començar la seva afició per escriure ben aviat, a l'edat de dotze anys. Paul Auster és per excel·lència l'escriptor de l'atzar i de la contingència i que no creu en les casualitats. Poeta, novel·lista i guionista. Després de publicar una novel·la policíaca amb pseudònim de Paul Benjamin (Bala Falsa) escriu La invenció de la solitud (1982), inici del seu èxit literari. Però no fou fins a la publicació de Trilogia de Nova York (1985-1986), que gaudí de reconeixement internacional.
Trilogia de Nova York, és una novel·la de detectius que consta de tres històries: La ciutat de vidre, Fantasmes i L'habitació tancada.
El dia 9 de desembre, comentarem entre tots la primera d'elles.
La ciutat de vidre.
Qui som? Quantes persones poden ser una mateixa? Quin és el nostre veritable jo? Aquesta podria ser la trama del nostre protagonista Quinn.Quinn un escriptor de novel·les de detectius i amb un pesudònim d'autor de Willian Wilson. El protagonista adopta en els seus llibres el personatge seu creat del detectiu Work, la seva veu interior i company de solitud. Quinn, després d'una trucada misteriosa i insistent, en que pregunten pels serveis d'un detectiu anomenat Paul Auster, acaba acceptant, actuant com ho faria el seu personatge i també detectiu, Work. Una història d'efecte mirall, en que el perseguidor no es pot diferenciar a vegades del perseguit.
Les persones ens omplim dia a dia del món exterior, omplint així el nostre interior finas al punt d'inundar-lo i confondre'l. Adoptar personatges buits i amb noms sense contingut i, per tant, sense pensament, ni interior, ajuda a poder estar en un món només superficial. Quinn ho feia. Ciutat de vidre és una història de detectius on el que realment es busca és el real jo interior.
Ja m.ho semblava a mi que aquest escriptor parlava molt sobre si mateix...però filosofeixa massa.sembla que nosatres som aquí per casualitat o per dimensions desconegudes,,no sé..vinga que no comenteu en aquest blog no hi ha moviment
ResponEliminaEiiii holaaaaaa!!! Casualitat o no aquí estem!!! Sí aquest escriptor fa una reflexió molt interna i d'experimentació sobre del que fórem si ens despullessim de tot el que hem anat acumulant durant la vida de coses externes. Jo també animo a que la gent escrigui al blog!!!
EliminaA mi m'agrada molt, especialment la manera com Auster, a través d'una aparent novel·la negra, parla també de la identat (qui som en realitat, podem ser una altra personal?...), el paper del llenguatge en la nosatra manera de veure el món i la nostra identitat (Stillman vol destruir la torre de Babel i ho fa a traves del seu fill per descobrir l'essència de l'ésser humà, quan en realitat aquesta essència no és més que una habitació fosca i buida a on no sabem ni qui som), el paper de l'atzar en les nostres vides (tot comença amb un creuament telefònic casual, Quinn segueux un Stillman i no l'altra en l'estació de trens...) i el joc de miralls entre realitat i ficció, autor i personatges...
ResponEliminaSí, Stillman el pare de Peter admirava les tessis de Dark. Aquest parlava de l'any 1960 com a construcció de la nova torre de Babel. Allò que hauria caigut seria redreçat i el destruït, recontruït. La història a la inversa. A la Torre hi cabrien tots els habitants del món. Cada persona en una habitació i allà oblidaria tot el que sabés i després de 40 dies i 40 nits sortiria un home nou, parlant la llengua de Déu. Quinn s'adona que Stiillman va tancar el seu fill al 1960...
Elimina